Llunàtics

Espectacle de titelles

Barcelona, 2007. Una nit d’estiu. La LLUNA brilla sobre les terrasses de la ciutat, que encara batega. Tres gats (la FIFÍ, el SINUÈ i el RASPA) s’asseuen sobre una teulada i observen els veïns del barri; discuteixen sobre la bellesa de les llums... De sobte, un curt circuit deixa tota la ciutat a les fosques. Tota? No. Una llum resisteix, ara i sempre, aliena a les fallides elèctriques: la llum de la lluna. Els gats, contents, acorden que el títol de “llum més maca de la nit” se’l mereix la lluna, i celebren un ball. El Raspa aprofita l’avinentesa per a explicar als nens que hi ha nits en què la lluna no hi és, se’n va del cel... I el Raspa coneix el seu amagatall.

“Farà un any, una nit d’estiu tal com la d’avui, la lluna va desaparèixer.” La història, pròpiament dita, comença en el moment del record. El gat Raspa relata una aventura viscuda amb dos dels seus amics, el TELES i la CANDELA (El Teles és un noi somniador i poètic; la Candela, una nena intuïtiva i alegre.) Tots tres –Teles, Candela i Raspa– s’embarquen en una odissea homèrica en busca de la lluna, que ha desaparegut sobtadament. Per tal de cercar-la recorreran a l’ajuda dels estels (que es comuniquen mitjançant formes), creuaran el cel blau amb un globus-banyera per parlar amb el Sol (un iaio bondadós, mig sord), acudiran a l’oracle (una gavina molt xerraire) i fins i tot s’endinsaran en les profunditats marines (escena de llum negre, amb focus de neó). Trobaran la lluna? Tornarà a il·luminar la nostra nit?...

Un mite emocionant, replet d’incògnites i també de respostes, que ens sumirà en un món de fantasia. Tot acompanyat de jocs, cançons i una estètica encantadora.

Objectius Pedagògics

• Estimular el valor de l’amistat.
• Fomentar la participació i la col·laboració.
• Potenciar la creativitat i la imaginació, en un entorn de joc constant.